Cròniques dels Campionats de Balears per Equips
Els Campionats de Balears per Equips expliquen una part essencial de la història dels escacs de les illes: rivalitats entre Mallorca, Menorca i Eivissa, viatges incòmodes i partides que sovint es decidien per mig punt. No hi ha èpica sense planificació, i aquí n’hi ha hagut molta.
El naixement de la competició
La primera edició, el 1966/67, va enfrontar l’Asistencia Palmesana amb el Villacarlos de Menorca. Els mallorquins es varen imposar per 3-1, amb Juan Manuel Bellón i Pierre Guillaume entre els seus taulers. L’any següent, la Palmesana repetí títol davant la Unión Deportiva de Mahón, amb un contundent 7-1 global.
Menorca respon
El 1968/69, Los Boscos de Ciutadella aconseguiren el primer cop important per al joc menorquí: 4,5-3,5 contra la Palmesana. Durant els anys setanta, Los Boscos, Protumesa i Palma Nova varen convertir el campionat en una disputa insular de primer ordre. El Protumesa guanyà el 1974/75 i repetí el 1975/76; Los Boscos havia aixecat el títol el 1970/71 i el 1972/73.
Els vuitanta obren el mapa
La competició es va estendre per les illes i va començar a visitar seus de Menorca, Mallorca i Eivissa. El Círculo Artístico de Menorca va guanyar dues edicions consecutives, el 1984/85 i el 1985/86. El Polerio també va marcar època, mentre que el C.A. Ibiza va aportar competència i, qualque vegada, polèmica: el 1979/80 la seva puntuació hauria estat suficient per guanyar, però la presència de jugadors estrangers el deixà fora de la classificació oficial.
La dinastia del Tròpic
A partir de mitjan anys noranta, el Club Escacs Tròpic va convertir la regularitat en una arma. Va encadenar títols entre 1995/96 i 2004, amb jugadors com Toni Pont, Juan Gayà i Pedro Pons. El 2002 va arribar als 10,5 punts, una xifra que resumeix una època de domini mallorquí.
Un campionat amb memòria
Les seus expliquen també la geografia del torneig: l’Ateneu de Maó, el Centre Cultural d’Es Castell, Cala Galdana, Alaior, Palma, Alcúdia o els hotels d’Eivissa. El 1995 no hi hagué campionat oficial per un canvi de calendari nacional i es disputà una lligueta alternativa. La història, com els escacs, no sempre segueix el guió previst.
Aquesta cronologia recull les primeres quatre dècades d’una competició que ha fet circular jugadors, clubs i idees per tot l’arxipèlag. El tauler canvia de seu, però la rivalitat continua.